7. La pesca
La pesca és l'activitat econòmica que consisteix en la captura de peixos i altres animals aquàtics al mar, als llacs o als rius. Actualment la població mundial obté de la pesca el 16% de les proteïnes animals que consumeix, el 30% en alguns països asiàtics, on és una part fonamental de la dieta.
Pel que fa als països pesquers més importants del món, cal destacar els següents: la Xina, el Perú, el Japó, els Estats Units, Xile, Rússia, l'Índia, Tailàndia, Noruega, Islàndia, les Filipines, Dinamarca i Espanya.
7.1. L’explotació dels recursos pesquers
No totes les aigües són igualment propícies per a la pesca, ja que les zones on es concentra més quantitat de peix i el nombre de captures és més elevat són aquelles que tenen unes condicions determinades: abundància de plàncton, temperatura de l'aigua favorable i confluència de diferents corrents marins. Les principals espècies capturades són: el bacallà, les anxoves, les sardines, la tonyina i el bonítol.
Les principals àrees de pesca a escala mundial són:
-Zona de l'Atlàntic (22% de les captures mundials): principalment el nord d'Europa i les costes de l'Àfrica occidental.
-Zona del Pacífic (68% de les captures mundials): les costes asiàtiques del Pacífic i les costes de l'Amèrica del Sud.
-Zona de l'Índic (9% de les captures mundials): sobretot les costes de l'Índia, i Tailàndia i Indonèsia.
7.2. La sobrepesca
Un dels principals problemes que pateix la pesca avui dia és l'esgotament dels recursos marins. Aquest es deu principalment a la sobreexplotació, que posa en perill la reproducció i la renovació de moltes espècies.
Diferents organitzacions internacionals i governs de tot el món han aprovat mesures per resoldre aquest problema, com són la restricció de determinades tècniques de pesca, com l'arrossegament, que malmeten l'entorn; l'establiment de dimensions mínimes en les captures; la imposició de temporades de veda pesquera, i la limitació de la capacitat de les flotes.
7.3. L’Aqüicultura
L'aqüicultura és el conjunt d'activitats destinades a la producció massiva d'espècies aquàtiques. A causa de l'elevat consum, ha augmentat de manera significativa la producció derivada de l'aqüicultura: és un recurs important en alguns dels països més poblats, com la Xina, i es va obrint un espai als països més desenvolupats d'Europa i de l'Amèrica del Nord. Es poden criar molts tipus d'espècies tant en les zones costaneres (ostres, musclos, gambes...) com en piscifactories, instal·lacions especialitzades en la producció de salmons, carpes, bacallà…
L'aqüicultura podria pal·liar l'efecte negatiu de la sobreexplotació pesquera, però també comporta alguns riscos, com la destrucció de les àrees costaneres per establir-hi piscifactories, les modificacions genètiques que poden experimentar les espècies i les substàncies químiques que s'utilitzen per netejar les aigües.
Les principals àrees de pesca a escala mundial són:
-Zona de l'Atlàntic (22% de les captures mundials): principalment el nord d'Europa i les costes de l'Àfrica occidental.
-Zona del Pacífic (68% de les captures mundials): les costes asiàtiques del Pacífic i les costes de l'Amèrica del Sud.
-Zona de l'Índic (9% de les captures mundials): sobretot les costes de l'Índia, i Tailàndia i Indonèsia.
7.2. La sobrepesca
Un dels principals problemes que pateix la pesca avui dia és l'esgotament dels recursos marins. Aquest es deu principalment a la sobreexplotació, que posa en perill la reproducció i la renovació de moltes espècies.
Diferents organitzacions internacionals i governs de tot el món han aprovat mesures per resoldre aquest problema, com són la restricció de determinades tècniques de pesca, com l'arrossegament, que malmeten l'entorn; l'establiment de dimensions mínimes en les captures; la imposició de temporades de veda pesquera, i la limitació de la capacitat de les flotes.
7.3. L’Aqüicultura
L'aqüicultura és el conjunt d'activitats destinades a la producció massiva d'espècies aquàtiques. A causa de l'elevat consum, ha augmentat de manera significativa la producció derivada de l'aqüicultura: és un recurs important en alguns dels països més poblats, com la Xina, i es va obrint un espai als països més desenvolupats d'Europa i de l'Amèrica del Nord. Es poden criar molts tipus d'espècies tant en les zones costaneres (ostres, musclos, gambes...) com en piscifactories, instal·lacions especialitzades en la producció de salmons, carpes, bacallà…
L'aqüicultura podria pal·liar l'efecte negatiu de la sobreexplotació pesquera, però també comporta alguns riscos, com la destrucció de les àrees costaneres per establir-hi piscifactories, les modificacions genètiques que poden experimentar les espècies i les substàncies químiques que s'utilitzen per netejar les aigües.
No hay comentarios:
Publicar un comentario