3. L’agricultura tradicional


3.1. Els sistemes agrícoles tradicionals

Aquests sistemes de conreus es caracteritzen, en general, per l'ús d'una tecnologia endarrerida, que dóna lloc a una escassa productivitat. Entre aquests sistemes destaquem:


L'agricultura extensiva de subsistència. Es tracta d'una agricultura poc desenvolupada d'autoconsum. Es localitza en algunes regions del Tercer Món, com ara les àrees pobres d'Àfrica, d'Àsia i de l'Amèrica Llatina. Es caracteritza per un ús extensiu del sòl i una baixa productivitat.


L'agricultura itinerant. És un tipus d'agricultura de subsistència que es practica a l'Amèrica Central, La conca de l'Amazones, l'Àfrica central i el sud-est asiàtic. Consisteix en el conreu d'una clapa de bosc, o de sabana, que prèviament ha estat desforestat i cremat; les cendres s'utilitzen com a adob.


L'agricultura irrigada intensiva. Es tracta d'una agricultura intensiva amb una producció orientada a alimentar una població molt gran en zones molt densament poblades com el sud-est asiàtic i en zones regades d'Àfrica i de l'Orient Mitjà. N'és un exemple el conreu de l'arròs a l'Àsia monsònica.



3.2. L’agricultura mediterrània

L'agricultura mediterrània és un clar exemple de sistema agrari tradicional que ha experimentat força canvis.


L'agricultura de secà. Els conreus més característics del paisatge mediterrani són el blat, la vinya i l'olivera, adaptats perfectament a una zona de pluges escasses i irregulars. Les tècniques, però, han evolucionat molt en els darrers temps. Així, el guaret ha anat desapareixent i ha augmentat la mecanització de les tasques agrícoles.


L'agricultura de regadiu. Es tracta d'una agricultura intensiva, més rendible que els conreus mediterranis tradicionals. Actualment s'apliquen avenços tècnics com el reg per aspersió o el gota a gota. Els cultius més estesos són les hortalisses, els arbres fruiters -cítrics- i, en una proporció inferior, els farratges.