La ramaderia és l'activitat econòmica que consisteix en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne productes com llana, cuir, llet, ous, etc. Alguns animals també s'utilitzen per fer tasques agrícoles. Els principals tipus de ramaderia són la intensiva i l'extensiva. Totes dues tenen un caràcter eminentment comercial. La pràctica de l'una o de l'altra està fortament condicionada per factors físics i humans, com el clima i el grau de desenvolupament econòmic d'un país.
6.1. La ramaderia extensiva
Es caracteritza per la necessitat de grans espais on els ramats pasturen, és a dir, s'alimenten d'herbes que creixen de manera natural. Això no impedeix, però, que els animals puguin rebre una alimentació complementària en espais tancats.
En algunes zones molt seques del món es desenvolupa una ramaderia de subsistència amb pastors nòmades que tenen cura de ramats d'ovelles i cabres.
No requereix unes instal·lacions tan sofisticades com la ramaderia intensiva ni ocupa gaire mà d'obra perquè els ramats s'alimenten a l'aire lliure. Tot i així, es necessita disposar de capital per fer operacions comercials de compra i venda del bestiar.
És una ramaderia fonamentalment ovina i bovina, tot i que en alguns països es dóna també amb el bestiar equí i caprí. Aquest tipus de ramaderia es practica generalment en països amb terra de pastura abundant, com ara l'Argentina, Austràlia, la Federació Russa, els Estats Units i la Xina.
6.2. La ramaderia intensiva
Consisteix en la cria del bestiar de manera estabulada, és a dir, en instal·lacions tancades on els animals són alimentats amb pinsos i són sotmesos a un seguiment veterinari regular per evitar malalties.
Les granges tenen un alt grau de tecnificació i aconsegueixen una productivitat molt elevada, no solament pel que fa a la carn, sinó també en productes com la llet i els ous. La ramaderia intensiva, fortament especialitzada, és la més característica dels països desenvolupats, que disposen de tècniques avançades i importants indústries de transformació dependents de la producció ramadera.
6.1. La ramaderia extensiva
Es caracteritza per la necessitat de grans espais on els ramats pasturen, és a dir, s'alimenten d'herbes que creixen de manera natural. Això no impedeix, però, que els animals puguin rebre una alimentació complementària en espais tancats.
En algunes zones molt seques del món es desenvolupa una ramaderia de subsistència amb pastors nòmades que tenen cura de ramats d'ovelles i cabres.
No requereix unes instal·lacions tan sofisticades com la ramaderia intensiva ni ocupa gaire mà d'obra perquè els ramats s'alimenten a l'aire lliure. Tot i així, es necessita disposar de capital per fer operacions comercials de compra i venda del bestiar.
És una ramaderia fonamentalment ovina i bovina, tot i que en alguns països es dóna també amb el bestiar equí i caprí. Aquest tipus de ramaderia es practica generalment en països amb terra de pastura abundant, com ara l'Argentina, Austràlia, la Federació Russa, els Estats Units i la Xina.
6.2. La ramaderia intensiva
Consisteix en la cria del bestiar de manera estabulada, és a dir, en instal·lacions tancades on els animals són alimentats amb pinsos i són sotmesos a un seguiment veterinari regular per evitar malalties.
Les granges tenen un alt grau de tecnificació i aconsegueixen una productivitat molt elevada, no solament pel que fa a la carn, sinó també en productes com la llet i els ous. La ramaderia intensiva, fortament especialitzada, és la més característica dels països desenvolupats, que disposen de tècniques avançades i importants indústries de transformació dependents de la producció ramadera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario