4. L’agricultura de mercat


4.1. Agricultura especulativa

Pròpia de països que disposen de grans espais aptes per al cultiu, com és el cas dels Estats Units, el Canadà i Austràlia. A partir del segle XIX, amb la revolució dels mitjans de transport, aquests països van orientar la seva agricultura cap a l'exportació. D'aquesta manera, es va anar consolidant un paisatge agrari característic: el de les grans planes de conreus extensius de cereals. En són un exemple els township dels Estats Units. És un tipus d'agricultura que es caracteritza pel predomini de les grans explotacions, molt mecanitzades i de rendiments molt alts.


4.2. Agricultura intensiva de l’Europa occidental

El paisatge agrari europeu és molt divers, per raons tant físiques com humanes. A l'Europa occidental el tipus d'explotació dominant és la familiar i es duu a terme una agricultura força mecanitzada amb fortes inversions de capital que genera uns alts rendiments. Tanmateix, el nombre de gent que es dedica a l'agricultura és escàs i tendeix a disminuir. Aquest fet evidencia els problemes que avui pateix l'agricultura europea: explotacions petites, grans despeses d'inversió, excedents sense sortida en el mercat, envelliment accelerat de la pagesia, etc.


4.3. Agricultura de plantació

Les plantacions van aparèixer al segle XVI, com a conseqüència de la colonització europea. Actualment, en trobem a les zones tropicals i subtropicals d'Amèrica, Àfrica i Àsia, especialitzades en el conreu de productes com sucre, cafè, cacau, te o fruita tropical. Solen estar en mans de multinacionals que busquen produir amb els costos més baixos possibles i que també controlen la distribució dels productes conreats. Es caracteritzen per:

-Assolir unes grans dimensions.

-Produir en grans quantitats i estar molt tecnificades.

-Ocupar una mà d'obra abundant i barata.