1. Necessitats humanes i béns econòmics

1.1. L’economia

L'economia és la ciència que estudia les activitats que fan les persones per tal de satisfer les seves necessitats. És una ciència social que estudia com els éssers humans cooperen a l'hora de produir i intercanviar béns i serveis.

Foto de l'economia

1.2. Els béns econòmics

Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produir. Hi ha béns lliures, que són il·limitats o molt abundants. D'altra banda, hi ha els anomenats béns econòmics, que són escassos. Per tal d'obtenir aquests béns, l'activitat econòmica preveu tres etapes:

Béns econòmics

Producció: fase inicial de l'activitat econòmica consistent a combinar diversos factors per tal d'obtenir els béns o els serveis.


Distribució: fase consistent a fer arribar els béns produïts als seus consumidors.


Consum: última etapa de l'activitat econòmica per la qual les persones consumeixen els béns o utilitzen els serveis que satisfan les seves necessitats.

Béns econòmics

1.3. La producció dels béns al llarg de la història

Els grups humans del paleolític vivien d'alló que el medi els oferia. les seves activitats se centraven en la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits. Els estris que usaven eren molt senzills.

Estris del paleolític

Fa 10 000 anys es va iniciar l'anomenada revolució neolítica i es van desenvolupar l'agricultura i la ramaderia i els artesans. L'ésser humà va millorar les seves tècniques de producció fins al punt d'obtenir exedents.

La segona gran revolució econòmica es va produir al segle XVIII, la Revolució Indusrtial.La industrialització es va caracteritzar per l'ús a gran escala de noves fonts d'energia i de màquines que permetien un ritme de producció molt més elevat que en èpoques anteriors.

Els béns econòmics al llarg de la història

2. Els factors de producció i els sectors econòmics

2.1. Els factors de producció

Per produir béns i serveis són necessaris els factors de producció, que són:

Els recursos naturals. Per produir molts béns són necessàries les matèries primeres que ofereix la natura.Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i els no renovables.

Recursos renovables

El treball. És un dels motors fonamentals de l'economia, ja que no es pot entendre la producció de béns sense el treball humà.

Treball

El capital. És un factor de producció que està constituït, bàsicament, pels immobles, per les màquines i les eines, i també pels diners que es necessiten per invertir o fer pagaments.

   El capital físic. Fa referència a tots els elements materials, com ara els edificis, la maquinària i les eines.

   El capital humà. Consisteix en la qualificació, els coneixements, la formació i l'experiència dels treballadors que intervenen en el procés productiu.

   El capital financer. Són els diners de què es disposa per adquirir el capital físic, per finançar-ne el manteniment i la renovació, i per fer els pagaments dels impostos i dels salaris dels treballadors.

Capital físic

2.2. Els sector econòmics

Sector primari:inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb l'extracció de béns i recursos del medi físic: agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria.

Sector secundari:fa refèrencia a les activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeREs màteries en productes manufacturats. El sector secundari comprèn la indústria, l'artesania, la producció d'energia i la construcció.

Sector terciari:abraça totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis i aplega activitats molt diverses.

Sectors econòmics 

3. Els agents econòmics i el món laboral

3.1. Els agents econòmics

Són aquells que duen a terme les activitats ecònomiques que consisteixen en la producció, la distribució i el consum. Hi ha tres tipus d'agents:

Les famílies: són unitats econòmiques de consum que poden estar formades per una o més persones, que utilitzen els recursos econòmics que provenen dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.

Foto d'una família

Les empreses: són els agents de producció i distribució de béns i serveis. Poden ser privades o públiques. Pel que fa a les empreses privades, n'hi ha de diferents tipus:

-L'empresa individual. El propietari de l'empresa és una sola persona, que la controla i en rep els possibles beneficis.

-L'empresa col·lectiva. L'empresa és iniciativa d'un grup de socis, que en comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.

Foto d'una empresa

L'Estat. El sector públic: hi ha empreses que depenen de l'Estat o d'organismes públics.

Foto d'un Estat

3.2. El món laboral

La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada), i la que està en disposició d'incorporar-se al món del treball i busca feina (població aturada). La població no activa engloba tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que o bé no estan en condicions de fer-ho o bé no pretenen fer-ho en un moment determinat: la mainada, els joves en edat laboral que estudien, les mestresses de casa, els jubilats, les persones que no poden treballar per motius de salut i els qui viuen de renda.

Persones treballant

El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball. La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i del sector públic, que necessiten mà d'obra per dur a terme les seves activitats. L'Estat intervé en el mercat laboral per tal de regular-lo mitjançant lleis i normatives. El mercat laboral és força rígid, és a dir, no crea nous llocs de treball de manera accelerada o il·limitada.


3.3. El problema de l’atur

La pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne és un dels problemes econòmics i socials més importants a tots els països. L'atur afecta principalment col·lectius com els joves sense experiència laboral, les dones i les persones més grans de 45 anys. També poden tenir greus dificultats per trobar feina les persones amb poca formació acadèmica o professional. Es pot mesurar mitjançant la taxa d'atur, que reflecteix el percentatge de població activa que no treballa, i és un indicador de l'evolució del mercat laboral.

L'atur al món

3.4. El sector públic

Les funcions del sector públic tenen una gran impòrtancia en l'activitat econòmica:

Estableix la normativa que regula la totalitat de l'activitat econòmica, tant la pública com la privada.

Presta serveis públics (sanitat, ensenyament, administració, neteja...) que generen molts llocs de treball.

Promou l'activitat econòmica amb la construcció d'infraestructures i equipaments, i la prestació de serveis.

Atorga subvencions i crèdits per incentivar l'activitat econòmica del sector privat.

És consumidor d'una gran quantitat de béns i serveis produïts pel sector privat.

Anomenem sistema econòmic el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i els serveis que satisfan les necessitats bàsiques d'una societat. En el món contemporani s'han definit dos grans models econòmics: el capitalista, o d'economia de mercat, i el socialista, o d'economia centralitzada.

L'ensenyament és una factor públic

4. Sistemes econòmics

4.1. L’economia de mercatEl sistema capitalista o l'economia de mercat és, amb variacions, el sistema més estès actualment. Presenta les següents característiques:
Propietat privada dels mitjans de producció.
L'Estat té una intervenció nul·la o molt limitada en els afers econòmics.
Protagonisme del lliure mercat. Les lleis de l'oferta i la demanda regulen la producció i els preus.
L'obtenció del màxim benefici és l'objectiu bàsic de tota activitat econòmica.

4.2. L’economia centralitzada

El model socialista va ser un sistema molt estès a partir del final de la Segona Guerra Mundial. Avui dia, però, aquest model està en crisi i molts països socialistes han fet la transició cap a una economia de mercat.
Aquest sistema es caracteritza perquè:
L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
La propietat privada és molt reduïda o està completament abolida.
L'Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques, decideix què es produeix i en quina quantitat.

4.3. El sistema mixt

Val a dir que, malgrat que el sistema capitalista és el majoritari, aquest model canvia entre uns països i uns altres en funció del nivell d'intervenció de l'Estat en l'economia.
En general, a la majoria de països capitalistes, l'Estat té un important paper econòmic, garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.

L'economia al Marroc

5. Indicadors econòmics i socials

5.1. Els indicadors econòmics
Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur de l'economia d'un país. Els més importants són:
Producte interior brut (PIB), que correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país. El PIB per habitant s'obté dividint el PIB d'un Estat per la seva població.
Producte nacional brut (PNB), que correspon al valor de béns i serveis produïts per un país (PIB), del qual s'ha restat la part generada pels estrangers presents al país i s'hi ha sumat la part generada pels ciutadans del país a l'estranger.
Índex de preus del consum (IPC). Amb aquest indicador es valoren els preus d'un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida: aliments i begudes no alcohòliques, vestit i calçat, habitatge, parament de la llar, sanitat i ensenyament, transports i comunicacions, esbarjo i cultura, etc.

Inflació. És l'augment dels preus dels productes.

Dèficit públic. És l'excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos.

Deute públic. És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb els particulars o altres estats.

PIB

5.2. Els indicadors socials

Es tracta d'una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població, i que reflecteixen situacions reals de riquesa o pobresa d'un país. Se centren tant en aspectes demogràfics com educatius, sanitaris, mediambientals i socials. Alguns d'aquests indicadors són la taxa de mortalitat infantil, l'esperança de vida, l'índex d'escolarització, la taxa d'alfabetització, el nombre de metges i llits d'hospital per cada 1.000 habitants, i la despesa pública en salut, educació i recerca. Alguns índexs agrupen diverses variables, com és el cas de l'índex de desenvolupament humà (IDH).

Escola a Àfrica